ENTREVISTA A CARME ALCÀNTARA

Aquest curs, els alumnes de 6è, amb l'ajut del CdA de l'Alt Berguedà fem un treball sobre l'entorn del nostre poble. Hem decidit fer un itinerari utilitzant la recuperada via del Nicolau; una via de tren que s'utilitzava per transportar fusta dels boscos de Gisclareny i Bagà fins al tren de Guardiola, i per estudiar els llocs d' interès que hi trobarem des de Bagà fins a Sant Martí del Puig.
Per començar a informar-nos hem fet una entrevista a Carme Alcàntara, responsable de l'àrea d'educació ambiental del parc natural Cadí-Moixeró, sobre l' ecomuseu de Sant Joan de l'Avellanet, i a qui donem les gràcies per la seva col·laboració.

Què és l'eco museu de St. Joan de l'Avellanet?
A diferencia d'un museu que és una cosa més estàtica i no hi ha intervenció de la gent que el va a visitar, l'ecomuseu vol integrar el patrimoni cultural i natural de manera que sigui una cosa més viva. A St. Joan es vol tractar sobre fauna extingida i la que ha retornat i també sobre el que ha fet l'home perquè aquests animals desapareguessin i què podem fer per que hi tornin a ser.

Per què servirà?
La funció principal és conscienciar al visitant de tot el que tenim i el que hem tingut, destacarà en fauna extingida i la recuperada . També per conservar el patrimoni natural i cultural perquè si nosaltres ho fem malbé les generacions posteriors no en podran gaudir.

Què hi haurà ?
Hi haurà una casa de dues plantes. En el primer projecte s'hi preveia diferents espais. A la primera planta una exposició sobre fauna extingida i la recuperada: óssos, linx, en principi també s'hi compta el llop, el cérvol, el trencalòs,... ja que aquests animals els tornem a tenir en el Parc. A dalt una aula de natura on les escoles podrien treballar diferents aspectes del Parc. A fora hi un tancat exterior per herbívors (cabirols, isards o cérvols), gàbies, en principi per rapinyaires irrecuperables, una bassa naturalitzada per observar ocells i recuperar algun amfibi.. També un itinerari de natura, que ja teníem fet amb diferents senyalitzacions sobre plantes i fauna, amb caminets i rètols però que van tallat els arbres i va desaparèixer; ara caldrà modificar el traçat i tornar-lo a fer. En aquest projecte s'hi contemplava també l'àrea recreativa de la font, que ja està feta només falta algun rètol que faci referència la patrimoni cultural que hi tenim. També era previst recuperar la via verda, que gràcies a ajuts europeus i del departament de Medi Ambient ja s'ha fet.

Quines activitats s'hi preveu fer ?
En l'antic projecte, la idea era fer diferents espais on es pogués recrear els hàbitats de cada espècie; per l'os una cova, pel llop la casa de la Caputxeta, pel cabirol un bosc, pel trencalòs una estructura gran de pedra,... Ara potser caldrà replantejar-ne alguns.

Qui ho farà?
Principalment el Parc natural Cadí-Moixeró i del projecte de museització possiblement se'n carregarà una empresa, suposem que els mateixos que van fer l'avantprojecte. En principi la casa és de l'Ajuntament però ha fet un conveni de col·laboració amb el Parc i ens ha cedit portar aquesta casa.

Qui se n'encarregarà?
Encara no ho sabem. Segurament es farà un concurs públic i es donarà a una empresa que treballi amb temes de natura, que el faci funcionar i que també serveixi de punt d'informació del Parc; però això s'ha de decidir i el que no es podrà fer és amb personal que depengui del Parc.

De qui va ser la idea de construir aquest eco museu allà ?
La casa ja hi era. A finals dels anys 80 primers dels 90 es van començar a fer obres perquè estava caient. L'ajuntament va dir al Parc “si voleu aquesta casa us la cedim perquè hi feu alguna cosa.”A l'any 92 l'equip de gestió del parc va pensar que era una bona oportunitat perquè era un lloc on anava molta gent i des d'allà es podia donar molta informació. És un lloc que permet fer moltes excursions, hi ha una ermita romànica, terrenys d'acampada a la vora, que a més teníem la casa rehabilitada i es podia fer servir per ensenyar alguna cosa...però no sabíem què. Després va sorgir idea de fer l'eco museu. El tancat també hi era i l'únic que vam fer va ser l' itinerari que en diem “l'arboretum” (una arbreda) que té les gàbies. S'han anat fent algunes coses però, sempre faltaven diners. Ara sembla que anem per bon camí, els polítics mostren més interès i ja tenim signat el conveni amb l'ajuntament i el departament de medi ambient

Quan es podrà visitar?
No se sap perquè depèn del pressupost i dels polític. Al parc hi ha 17 municipis i s'han de repartir i prioritzar les coses. Aquí tenim el centre del Parc, ara s'està tirant endavant un centre d’interpretació a Tuixén com a centre de interpretació de flora i ja hi ha el museu de les Trementinaires per tant ja tenim una zona coberta, l'Alt Urgell. A Bellver també hi ha el projecte de fer un centre de interpretació basat en els hàbitats forestals que hi ha al parc. La idea es que uns i altres es complementin i que de aquí a 3 o 4 anys es pugui funcionar.

Que hi havia abans?
Abans era una casa de pagès, que va comprar l’Ajuntament de Bagà. Quan el parc va començar a fer-hi coses estava abandonada i només hi pernoctaven alguns pastors i llenyataires que treballaven a la zona. Durant anys va estar cedida a la Falange per fer-hi campaments, després quan va passar a la Generalitat, hi va renunciar i ara només ocupen la zona d'acampada.